Va, gosem parar taula, preparar la sopa i el vi.

Tornar-nos una hora que encara no som.

Tornar una hora que no ens caldrà comptar.            

Gosar obrir les mans, beure intimitat,

foradar les anelles de fum amb el dit índex.

Devorar la indecisió i embrutar les estovalles.

Apilar boca amb boca, maluc amb maluc,

clofolles d’històries per a demà.

Va, gosem ser vulnerables.

Va, gosem ser imprudents.

Va, siguem terribles.

Repetim plegats la pretensió,

perquè no se’ns escapi de les mans:

va, parem taula abans que tot s’hagi escrit.

Va, siguem una vegada més, imperfectes.

Traducció de Dolors Udina i Antoni Clapés