El pallasso s'esllangueix vora els esgrellats de la sèquia. Des del gran saló de marbre, li pervé una musica de cavalls negres. El pallasso s'entendreix fins a voler tallar-se el coll. Sobre ciutat, s'ha sentit l'estertor d'un gran tro i diminutes ales trencades han percudit els vidres. El pallasso ha vist més enllà, ha nedat entre ones vermelles, ha volat cap al país on els homes que transeixen no demanen misericòrdia. El pallasso torna pàl•lid i copeja el llum com els moscards. La seva feblesa li fa créixer nusos a la gargamella. Se suposa que només vol que el cregueu quan esquinça les teranyines dels seus ulls i s'aferra a una sola paraula, abans de caure dins l'abisme retronant, que cregueu en el seu desert il•lusori, ple de monstres abrandats. Des de la seva inconseqüència, us clama.