El meu temps no és el teu. Tampoc no és meu. El temps  
depèn de la velocitat del rellotge que el mesura,  
i la velocitat en mi no és la velocitat en tu,  
per una raó tan esmolada com és ara  
que el viatge que tu fas no és el viatge que jo duc.  
Vull dir que no posis un Copyright mentider al temps,  
tot parlant escolarment del "nostre temps",  
perquè aquells que estimen just el seu temps  
i certes imatges tradicionals de l'home  
s'han colgat més o menys amb Alemanya. 

La tasca en mi és Veure el que hi ha, no el que passa...  
El que passa em veu a mi.  
Jo vull veure just l'home, veure si viu,  
sobretot l'esplendor humana on la crisi és la personalitat.  
Enlloc, però, de veure l'home que viu en crisi,  
he d'anar fart de veure homeneus que viuen de la crisi,  
i això és perquè  
aquells que estimen just el seu temps  
i certes imatges tradicionals de l'home  
s'han colgat més o menys amb Alemanya. 

Si vols ser un home,  
mira, primer de tot, de fer el cap viu.  
Mira de no tenir cap amo  
que t'eduqui a imatge i semblança del seu quadre clínic.  
T'ensenyarà just que el mantinguis  
i que et colguis amb el seu mural rupestre,  
si és que vols que et donin el carnet de súbdit.  
Així agafaràs la bruta malaltia de la decència  
i la grollera ronya del silenci. Seràs un esteta,  
i això és el pitxer de cervesa  
que aida a empassar-se el pa florit,  
i perquè aquells que estimen just el seu temps  
i certes imatges tradicionals de l'home  
s'han colgat més o menys amb Alemanya. 

Si vols ser un home,  
no tens permís per a pensar que hi vas néixer.  
No vas néixer home, però hi has de tornar.  
La teva única tasca és aconseguir  
que els coses evidents es facin públiques.  
Ai de tu, però, si comportes que els altres et facin home!  
Agafaràs la bruta malaltia de la decència  
i la grollera ronya del silenci. Seràs un esteta,  
i això és perquè  
tots aquells que estimen només el seu temps  
i certes imatges tradicionals de l'home  
s'han colgat més o menys amb Alemanya,  
i això és el pitxer de cervesa  
que aida a empassar-se el pa florit. 

Si vols ser un home, no diguis que el peu d'un home  
és més modern que el peu d'un cavall.  
Mai no diguis just "jo" quan fas una cosa ben feta.  
Mai no gosis dir just "jo" quan facis una cosa mal feta.  
Mai no provis de dir "flor" a una flor mustia.  
No gosessis mai dir "lluita" a una carnisseria.  
No arribis al porc evident que diu  "indocumentat"  
a qui no duu els pares, el carrer i el sexe escrits en un cartó.  
No tens vergonya, si creus que sigui veritat  
tot el que un carnet diu d'una persona.  
Si compleixes tot això, seràs un esteta,  
i això és el pitxer de cervesa  
que aida a empassar-se el pa florit. 

Jo crec en la justícia i en els justos,  
però, com que l'autoritat és mútua o no és,  
a canvi de la meva fe en la justícia,  
que cap jutge d'aquí en català ni de la terra no gosi  
posar la seva firma, o signatura..., sota una pena de 12 bales,  
si no ha de ser ell mateix, amb la pròpia mà,  
qui posi el garrot, la forca o la bala al condemnat,  
perquè la forca, la bala i la firma han de tenir la mateixa lletra.  
Si no, és que ets  
com aquells que estimen just el seu temps  
i certes imatges tradicionals de l'home,  
perquè s'han colgat més o menys amb Alemanya,  
i això és el pitxer de cervesa  
que aida a empassar-se el pa florit.