Jo som aquell qui no s’ofega dins l’arenal immens. Jo som aquell qui coneix tots els cards que el vent s’emporta i, quan menys s’espera, treu la força i guanya el litigi senzillament. Jo som aquell qui veu l’ala de l’oronella dins un ribell de flors. Si obr els ulls, de sobte, un llamp perfecte es dibuixa a l’horitzó i els tanca amb fatalitat. Jo som aquell qui porta tot el vent de llebeig dins els cabells i, molts anys abans que Déu jugàs a cercles, ja sabia perfectament el lloc on la verge concep. Molt abans que la boira s’encengués, orb de goig, duia part damunt el ventre un redol de tendresa. Sabia que la farina borda torna blanquíssima dins la boca del pobre. Jo sabia... Vaig obrir els ulls i, quan anava a descloure els llavis, un llamp perfecte els va cloure tèbiament. Tota la meva força resideix dins els ulls, i la meva esperança. Si obrim els ulls dins els horabaixes que fins i tot acuben les llàgrimes, totes els carrers, tots els fanals, les teulades i el cel tot penetren i engrandeixen els nostres ulls.