Caràcter, El. [...]
            Tan extravagant com “persona”: “Individu humà que transcendeix la realitat físico-biològica, gaudeix d'una radical sobirania, es realitza en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí”. Delirant. Sembla la definició que es pugui donar a si mateix un brooker de Wall Street. Massa coses per a una criatura humana. Greta Garbo no era res d'això.
            És més assenyat considerar la “persona” en el seu sentit teatral simplement, que és com és de debò. [...]
            Sort que amb el Canvi, tota aquesta parafernàlia parisenca quedarà tancada a les golfes. Sense Amèrica, encara continuaríem dient aquestes poca soltades.

Carn, La. --No vull carn, que fa pudor... M'enteneu, molt bé, madona...: no la seva, no vull dir això... M'estimo més aquetes figues o bé aquest calop lluent... Quan es moren, es panseixen i no puden: sense escàndol, sense bulla...

Càstig, El. Els més sants i savis dels nostres ancestres van tenir la sensació que tot plegat era el fruit d'un càstig, d'una tèrbola conxorxa dels déus. En totes les comunes hom diu el mateix de maneres diferents. Evidentment, jo també ho veig així, però crec que la reacció no ha de ser de queixa o de lament, ans, com fan les dones, no fer.ne cas i aprofitar-se'n. Elles, procreant, fan el mal -tot el possible: el perllonguen- i alhora es vengen del mal. Imagino que el que busquen els déus és això: que ens queixem.

Catalanitat, La. [...] pertanyent a una tribu que basa la seva petició d'independència, sobretot, en el fet de tenir un nom propi més que no pas en el fet de ser d'alguna manera, almenys durant el període en què m'ha esdevingut de viure-hi [...] som raçuts i ben raçuts: ens distingeixen d'una hora enfora, sobretot els nostres enemics, que seria de qui ens hauríem de determinar d'una vegada de separar-nos, sense cap explicació [...]
            És possible que aquesta Europa alemanya triomfant, que aviat s'imposarà, sigui la fi per a la tribu catalana, havent ja complit la fita suprema que s'havia manat a si mateixa de no tenir mai un Estat propi. Serà una mort desapercebuda i indolora. Només els americans ens recordaran com una cosa geogràfica curiosa, com alguna vall de Madagascar.
            Europa, avui, és granment esperançadora, car promet o ens proposa, fetillera, un marc encara més gran per a satisfer les ganes no fartables de no existencialitat. Ningú no podrà resistir-s'hi.

Caure en mans del Creador
                                               És tan fàcil... I no es guanya
                                               res de res. És indecent...
                                               i ningú no en té vergonya.

Cent perruquers, Els. Només una ciutat gran pot oferir cent o més perruquers. Just per aquest motiu ja estaria  de sobres justificada l'existència de les grans ciutats..., a l'Eixample, encara és l'hora que algun perruquer m'ha de reconèixer. Quan he arribat al número cent, el número u ja no recorda res de la meva anterior visita. Això és un luxe absolut.

Chomsky. [...] Em dedico full time a l'estudi dels meus somnis, però no sóc tan privilegiat com vostè que pot consultar qualsevol llibre. Ni puc demanar diners a la UNESCO, que té tasques més urgents, a causa de l'Església Catòlica, obsedida en la reproducció i en el desenvolupament de misèria, urbi et orbi, worldwide. En resum: voldria descobrir la “sintaxi” dels somnis. [...]

Ciutat nova, La. [...] De primer, el veïnat va fugir dels llogarets, pel fet que tothom s'hi coneixia. Ara comença a deixar les ciutats grans per anar a viure a l'autopista, on encara és més anònim. El cas de Barcelona és més patètic, ja que han de conservar la ciutat si volen conservar la catalanitat. [...]

CNN, La. És l'única instància internacional que ens reconeix com a tribu. [...]
            És magnífica contra els atacs metafísics: el món, l'univers, desapareix. És un dispositiu dedicat a tot el món, però la manera de fer.ho és tan planera, senzilla, engrescadora, com la d'una adroguera de l'Eixample, que té una audiència, una parròquia infinitament més reduïda i sap que l'ha de seduir constantment. [...]
            Resumint: m'evita qualsevol temptació de saber res d'aquest allargassament del franquisme que hom viu tan alegrement i desvergonyidament.

Comiats, Els. Els humans tenen el costum de plorar quan s'acomiaden. No li veig el sentit, però ho fan. Fins i tot, el meu pare ho feia. I era molt desagradable, car, tot fent.me petons, que era repugnant, em deixava la cara mullada, entre les llàgrimes i la saliva. Ho havia d'endurar cada trimestre, quan tenia el peu a l'estrep de l'autobús. Aprofitava el darrer moment per cometre la malifeta.

Companyia, La. Res més antinatural que la companyia, car és un fre, un impediment directe i contrari a l'instint de modificació, que aquest sí que ho és.
            Al veïnat, per força, sempre han d'empipar-lo els nostres canvis. Tots volem que els gats continuïn essent-ho, cada matí.
            El veïnat és un infern, perquè ens converteix en presoners, automàticament, malgrat ell. L'extrem de la cosa és el matrimoni. [...]
            No he tingut sort. Les meves companyies sempre han estat persones sàvies, ultraràpides, que ja ho sabien tot, tant del passat com del futur, i de savis que n'havien fet una professió, d'exhibir calma i seny, però igualment savis a rompre, que trepanaven. Tanta saviesa em va fer perbocar i deposar cagarel.la. Ara no sé quines comes deu infectar o quins camins ramaders deu recórrer aquella turba immunda. [...] 
            Essent una cosa tan simple, és un misteri: ¿per què realment el veïnat deleja i busca la companyia d'altres congèneres? ¿Per l'ajuda, l'auxili, eventual, que se'n podrà obtenir? És una mala inversió. Més val contractar els serveis d'una empresa especialitzada en intervenció en fets puntuals. Pel plaer que n'obté planerament? És taujà, si és que és així. Cal buscar plaers més forts. ¿Per poder abusar d'algú, gratis? També és una mala inversió: més val muntar una fàbrica, un negoci i explotar directament el personal a gran escala. De plaers espirituals, cap. Els plaers de la solitud ultrapassen de molt els plaers de l'intercanvi d'informació. El veïnat s'equivoca, també. I és feble.

Comprensió. [...] és precisament la creativitat allò que dóna accés a la veritable comprensió. [...]

Com un gat amb una troca,
                                               cada instant jugo amb el temps:
                                               ara en sóc un tros enrere,
                                               ara corro un tros davant.

Confiança en un mateix. [...] Penso que la meva ànima és com un pou on sempre hi trobo aigua. És l'única esperança contra el pànic de l'angoixa, produïda sempre pel tedi.

Confiança i esperança. És idiota confiar o esperançar en res altre que no sigui el propi cervell. Ara: cal ser.li fidel, obedient i confident, passi el que passi. [...]

Confidències, Fer.se. Implica familiaritat, franquesa, amistat, intimitat, per dir millor, tot allò que em repugna.

Conformació, La. Que algunes reflexions siguin renitents confirma que l'ànima té una determinada conformació, que no depèn de cap ensinistrament exterior. I aquí rau la meravella.

Confusió, La. [...]
            És present arreu. En una teranyina hi ha confusió; al bigoti d'ùna monja, hi ha confusió; al cervell, hi ha confusió.

Consciència, La. [...]
            Jec i dormo. Somnio. La pressió de l'orina dins de la bufeta fa despertar-me i llevar-me. Vaig a l'aixeta: descarrego i em mullo l'estri tibant, a punt de trencar-se. S'apaivaga. Sóc conscient de la consciència. Dins de la fosca, pampalluga un paisatge d'Irlanda. Torno a jeure i a dormir i a somniar i a perdre la consciència. [...]

Consciència, Els estats de. [...]
            No. Així com jo no puc acceptar la meva destrucció -i no l'accepto, perquè no la puc acceptar-, no puc acceptar la destrucció de la catalanitat que, de fet, tampoc ella la pot acceptar.

Consells d'un eremita a un altre eremita. [...]
            No tinguis por de no saber què has de fer, o de no tenir unes ganes clares de fer alguna cosa, que és el mateix. Sempre et vindrà la idea i et vindran les ganes. Tot i així, tinguis una llista de coses per a fer, per si de cas durés massa el temps mort. Jo fa anys que la tinc i encara no l'he usada mai. Més que res és una assegurança contra la impaciència, que, com sabem tant bé els eremites, és l'enemic que hem de témer més i més. Caure dins la impaciència és com renegar frívolament de l'estat que hem triat i tantes delícies ens dóna.
            Ara bé: cal que aprofitis sense cap contenció, a galop tirat, qualsevol possibilitat de plaer o distracció.

Consignes, Les. [...]
            El cost de les instruccions errònies que una tribu subministra als seus integrants és igual o superior a les correctes, belles o profitoses. L'esforç titubejant que han de fer després els particulars per alliberar-se'n té un preu incalculable, tant en termes econòmics estrictes com en d'altres. [...]

Contra Déu. Tot acte humà conscient i intel.ligent s'ha de fer contra Déu, eixsteixi o no existeixi. Per dir millor: s'ha de fer contra alguna cosa, que alhora actua com a testimoni de la nostra acció. Necessitem ambdues coses. L'ideal és que aquesta cosa no sigui massa concreta, com un cosí, un professor de grec determinat... L'ideal és Déu, si volem ser realistes i pràctics i efectius.

Contradiccions, postulats... Cap ni una, cap ni un. Tot: pedra picada. Ni cap concessió beneita o covardiosa, com féu Kant. En aquest escrit tot és evident i demostrable. I qui no ho sàpiga veure-ho així, millor que se la peli.

Convertir-se. [...] 
            Si apreuo la catalanitat és per necessitat; en el sentit que també és necessari el fetge. Ambdues coses no són optatives. Això no vol dir que no pugui apreuar aspectes d'altres tribus. I també menystenir. Això ho puc fer, és bell de fer-ho i potser també és necessari.

Coratge, intel.ligència i eines. Vet aquí el secret de tot reeiximent. Cal entendre les tres coses en un sentit molt i molt ampli. Per a un eremita, disposar d'una cova plaent pot ser cabdal en el seu reeiximent com ermità. Si per les raons que siguin, no la troba pot tenir tot el coratge i la intel.ligència que vulgui, que no reeixirà a fer res. Serà un de tants que criden la seva desolació pels deserts. [...]

Crear, L'acte de. [...] És magnífic perquè consentim que l'ànima pugui obrar com li plau, planerament. Perquè li deixem fer el que vol, sense haver de pensar si serà escaient o no. [...] La llibertat és el fonament de tota creació.  [...] Si la població no crea res, no és perquè no pugui ni vulgui eventualment, és perquè està d'acord amb tot, en el fons i en la superfície. Forma part d'un conjunt meravellós. Fora absurd que volgués rebel.lar.se. [...]
            Simplement, és activitat mental. L'estat habitual de la gent és senzillament de no activitat: una àvia que rumina sobre els seus néts no és cap activitat. És zero activitat. [...]
            Els vicis, com l'amor i dàltres adhesions conegudes són el col.lapse de la creativitat.

“Crec en un Déu...”. És una mesquinesa.

Cultura, La [...] Així una cultura més que el tarannà d'una tribu és el sistema de rebuig de què disposa per afrontar les altres, hostils o no hostils.
            La cosa intolerable de la cultura que mostren i imposen els nostres enemics és que no és un fet aïllat, un meteor, ans una cultura, porca si hom vol, però cultura. No és com un constipat, és una malaltia crònica. L'error de molts dels meus compatriotes és que no l'han considerada així i no han pres cap mesura preventiva i han acabat contagiats, amb els seus símptomes més foscs i llords.

-Defensem la nostra terra,
                                               diu el passerell, volant.
                                               ¿T'has begut l'enteniment...?
                                               li contesta la terrola.
                                               No en tenim, els catalans:
                                               tot el món sempre ha estat nostre...
                                               ¿Però els nostres enemics
                                               que ens ocupen i ens trepitgen...?
                                               -Dissimula. Fes.me cas.
                                               Ells no entenen l'estratègia.

Deliri, El. [...] nosaltres ens equivoquem atribuint-nos dualitats, com seny-rauxa. Jo penso que els catalans som molt fidels a una cultura que ens mana de ser indiferents a qualsevol qüestió pràctica, pertinent i assenyada, que ens portaria a defensar.nos, per exemple. L'explic(explicació) és que vivim en ple deliri, en la coherència del deliri.

Desaparició, La. D'habitud,  diem que hem perdut una cosa o que no la trobem. I ens posem a nosaltres com a causants de la pèrdua. No: les coses, determinades coses, en determinades circumstàncies, planerament desapareixen. De vegades, tornen. En aquest cas, és impropi dir que les hem trobades. És un error d'obsedir-nos a buscar-les. Les trobarem quan elles vulguin. Passa el mateix amb els sentiments i els estats d'ànim.

Descoberta de l'espècie, La. [...] El mestre, a part de ser un porc i un beneit, era un pobre colló [...]

Déu. [...] Comprenc per fina força els autèntics creients, car creure en Déu té un doble avantatge: I: ho explica tot, tot mantenint un percentatge de misteri, que cadascú pot adaptar al seu demble;: 2: permet de mantenirse en un estat pueril: sentir-se irresponsable i alhora protegit. Els humans ja veuen que això és massa gratis: d'aquí que sentin la necessitat de correspondre els déus mitjançant sacrificis del tipus que sigui. Penso que aquest és el mecanisme bàsic a través del qual se'ns manifesta el Mal. [...]

Déu no ho vol, no sé per què.
                                               Jo no puc estar pendent
                                               dels capricis o criteris
                                               d'un que em mira i no fa res.
                                               Si sóc jo que he d'arriscar-me
                                               he d'estar d'acord amb mi.
                                               Tots els àngels també ho pensen.

Déu serà tot el que vulguis,
                                               però quant a complicat,
                                               jo li guanyo a totes bandes.

Didascàlic. Didàctic, preceptiu. És la pretensió d'aquest escrit, com els de tots els escrits dels poetes, sants i profetes, fins i tot el dels escrits de les beguines místiques.

Dolenteria de la gent, La. [...] la gent no és dolenta. Que ho vulgui ser és una altra cosa. L'Església catòlica és un intent desesperat de voler que la gent ho sigui. Si no ho fos, el Papa ja no podria fer més viatges i discursos sobre l'amor. [...]

Dolor, El. [...] Tenir mal de queixals, a les fosques, tot sols, és dolor. No aconseguir cardar amb la cosina no és dolor. És una altra cosa: pot ser manca d'organització...

Dolors incontaminats
                                               són els que ara assaboreixo.
                                               Abans no podia ser.
                                               Dóna gust tenir pixera,
                                               si hom pot miccir a voler,
                                               sense taxes ni molèsties.
                                               Si no és així, més val
                                               no tenir-ne mai ni mica.

¿D'on venim, on anem? Correcte: ¿què cony som?