Per haver-te vist, Gileta, 
sols puc satisfer feliç, 
a la pena d'aussentar-me 
la ditxa d'haver-te vist. 
He vist reviure la rosa 
entre fragans jassemins, 
quan les polides violes 
de tu fugen i de mi. 
He vist dividit un Sol, 
en dos Aurores gentils, 
per serenar en un dia 
tenebres de tanta nit. 
He vist lo clavell alegre, 
que un ardor descolorí, 
centellejar nou ardor 
entre ta boca i ton pit. 
He vist mon cor i ta vida 
que estaven pendents d'un fil, 
quan sospenguí l'estisora 
ab llàgrimes i sospirs. 
Tant és lo que vist, Gileta, 
ab que tan content estic, 
que satisfaré sens vista 
la ditxa d'haver-te vist.