Una certa tendència al suïcidi 
es respira avui en aquest bar.
Des del taulell es contempla l’exili
d’aquells que intenten en va oblidar.

L’alcohol fa estralls perpetuant l’homicidi
dels dies buits abocats a la mar 
amb vius cadàvers mancats de senderi
que atònits beuen, ja farts de pensar.
            
El tedi creix com un arbre de sang,
s’enfila ràpid amb la cocaïna
que buida els ulls amb pinces de carranc.            
            
Fa por haver de caure en el barranc,
l’ample estimball de rost de paperina
en el caire del qual tot just romanc...