Que Déu te guard, oh vinya catalana! 
Mar de verdor que serra amunt t'estens! 
Mon pit s'eixampla al respirar ta ufana, 
si enfonso els peus enmig de tos serments!

I et vull, i et tinc mateix que una altra esposa, 
i els fills del cor els fem pujar tu i jo. 
El meu amor te torna més hermosa, 
i et dono fins la sang amb la suor!

Benhaja el sol que et besa cada dia, 
i la pluja abundosa davallant 
sobre tos pàmpols, llengües d'harmonia 
que els aires mouen, mon delit cantant!

Com tos sarments s'abracen en la terra, 
que s'abraci al damunt la nostra gent. 
Oh vinya de la plana i de la serra, 
dóna'ns força i noblesa eternament!