''No friso d'encetar el meu nou destí.
Puc esguardar els crepuscles infinits
i les belles aurores rogenques
perquè he transformat el feix del cap
en pura imaginació fugissera.''
Sóc el navegant dels somnis aigualits,
aquell que gaudeix dels fums voladors
amb la mirada buida cap a paradisos ignots.
Sóc també el mariner enyoradís del port plàcid,
esgotat de llargues travessies tempestuoses
i avorrides nocturnitats de velams absents.
Més amunt del cap em creix la càrrega dels ahirs
on s'amunteguen renoueres imatges infantils
i una cabellera bruna a endomassats palaus urbans;
però els meus peus s'aguanten ferms al trespol
i tenc, a la còrpora poderosa de la quarentena,
la cigarreta de les il.lusions ben encesa.
Dubto si a partir cap al daurat port novell,
ple de fantasies rere una perillosa travessa,
o romandre a les drassanes de l'antiga ciutat...
No friso d'encetar el meu nou destí.
Puc esguardar els crepuscles infinits
i les belles aurores rogenques
perquè he transformat el feix del cap
en pura imaginació fugissera.