Esperem junts aquest inici d'alba 
vora el camí sense retorn del temps. 
 Amb el ulls ben oberts 
enfilem un per un els tímids raigs 
que trenquen la blavosa transparència 
de l'hora fosca. 
Ara només cal atrapar l'instant, 
fer-lo nostre aviat, sense recança: 
car bé sabem que aquest avui daurat 
que a penes broda onades a les fulles 
es fa passat 
com un llampec que mor entre tenebres. 
 Necessitam morir per poder entendre 
que és fugaç la rialla, i el seu clam 
teixit amb fil d'espera i de promesa 
voreja el límit perillós del somni.