Si me l'estimo -tu diràs-, tan bell, 
aquest paisatge verd i ple d'onades! 
Com m'agrada d'anar més enllà amb ell 
sobre la tela, amb quatre pinzellades,

de nit! I obrir camins amb el pinzell, 
com si em cridés a perdre'm i a vegades, 
entre pintura i obaga, al cantell, 
seure en un marc sota alzines daurades.

Paisatge i jo fugim per la pintura, 
ens endinsem pels boscos novament: 
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.

Torno cansat quan penso, bo i content, 
que és el mateix el quadre i la natura. 
Tot passejant els quadres van creixent.