Matí de llum 
que no vas veure; 
delit de l'arbre 
que ja no senties.

(Escolto encara l'esgarrifor 
del colpeig uniforme: 
l'aire s'enduia l'amor, 
el teu, per les roses.)

No vam dir cap poema 
per tal de recordar-te; 
ni gosàvem fumar: 
la figura absent 
segava qualsevol acte.

No m'ho crec ni ara: 
conservo telèfons, 
coses per mostrar-te

i em trobo portes tancades. 
No s'obre cap finestra: 
la manca de ressò, fa basarda.

  In memoriam Marià Vancells