Lluna gelosa, avui tot és per tu, 
la fúria de la mar guaita-la fosa; 
ni un arbre es mou, ni una estrella llu, 
tot és per tu, lluna gelosa.

Amb aquesta tranquil.la claredat 
que va escampant la teva galta freda, 
tots els astres has mort i has apagat 
i el mar és fi com una seda.

El mar és fi: ni un gep, ni un moviment; 
quin llit d'aigua malalta 
perquè hi reposi delicadament 
la teva galta!

La vinya, l'olivera i el canyar 
s'estan quiets, sospiren de peresa, 
perquè els hi donis el teu bes malsà, 
perquè els vagis pintant de pal.lidesa.

Ni surten a la pesca els mariners 
ni el rem la barca mena, 
la teva llum, la teva llum només, 
oh lluna plena!

I és que, amb aquesta llum i aquest  repòs, 
qui barallar-s'hi gosaria? 
Si és tan suau sentir-se el moll de l'os 
tot ple de lluna i de manyagueria!

Si les coses s'hi lliguen tan a gust, 
amb la llum que no crema i que no esclata, 
i els colors van prenent un to més just 
amb aquest vel de plata!

Per 'xò ningú es revolta ni presum, 
ni trobes cor ingrat ni mà rasposa 
quan tot ho vols tocar amb la teva llum, 
quan tot ho vols per tu, lluna gelosa.

Per 'xò el meu cor no em diu de festejar, 
darrera la pubilla o la mestressa; 
els sospirs només són per sospirar, 
sense fer gens de fressa.

Avui no havem de satisfer els antulls 
de rossa ni de bruna; 
ànima i cor i amor sien tot ulls, 
ulls ben serens per oferir a la lluna

i dir-li: "Aquests ulls meus s'han bellugat 
per caçar aquella pell mig amagada, 
i aquella escuma i aquell peu nevat, 
i el roseret que es bada.

Aquests ulls meus que han vist i que han volgut, 
fills de la sang, tots lluita, tots espurna,  
ara amb la teva llum els has vençut, 
els has mort de desig, reina nocturna!

Has vençut ulls i cor i pensament, 
com has vençut la barca i l'olivera, 
i has apagat el vent, 
i has aturat la feina marinera.

Paisatge i pensament i voluntat, 
i vida neguitosa i amorosa, 
tot és un gran silenci platejat, 
tot és per tu, lluna gelosa.