PRIMERA SEQÜÈNCIA

Sóc la veu del no fet. 
Des de la no-existència, no puc 
pensar ni saber que no sé.  
És just un temps abans del temps, i  
que mai transcorre com a temps.

No estic dient lo que dic, i l'espai no 
veu si existeix.

Segueixo esperant, si esperar és 
continuar, però ni puc dir que dic 
moviment.

No sóc prop, ni lluny; ni sol, ni 
immens, ni originat; si sóc, no sóc; la  
veu de qui?

Encara no, no és prou.

Engendrar per dins és inevitable.

És un buit de no-déu. 
 

SEGONA SEQÜÈNCIA

Elena

Ricardo, 
el dinar està fet.

Ricardo, 
et falta molt per  
acabar?

Ricardo, 
són quasi les dues.

Ricardo, 
tardaràs molt?

Ricardo, 
el dinar s'està refredant.

Ricardo, 
vull telefonar a 
Barcelona.

Ricardo, 
passa per la farmàcia 
dels teus pares.

Ricardo, 
sents lo que et dic?

Ricardo, 
al baixar tanca la porta 
del darrere.

Ricardo, 
el gos encara no ha 
tornat.

Ricardo, 
renta't les mans abans 
de dinar.

Ricardo, 
avui fan cine.

Ricardo, 
he fet caragols.

Ricardo, 
se n'ha anat la llum.

Ricardo, 
t'has canviat les 
sabates? 
 

TERCERA SEQÜÈNCIA

Ricardo 
És Elena, la meua dona. 
Ella és catalana de Barcelona. 
Menja ostres per Nadal i es banya 
al mar sis mesos l'any. 
No vol portar mantellina ni posar- 
se de dol. 
No sé si és feliç vivint aquí, però jo 
faig lo possible perquè estiga  
contenta.

Donaxona 
El meu fill tenia unes dècimes ahir a 
la nit, però aquest matí l'he enviat a 
l'escola.

Ricardo 
Elena és la petita de cinc germanes, 
supervivent d’un total de setze, i la 
seua mare era tan petita que li 
deien O.

Donaxona 
El meu marit voldria tenir una nena, 
però jo no n'estic tan segura; fa 
massa poc que la guerra s'ha acabat.

Ricardo 
La meua passió és la pintura. Però 
tant el meu pare com Elena, la meua 
dona, han fet tot el possible per a 
obligar-me a acabar la carrera de 
medicina i oblidar la pintura.

Donaxona 
Per a certes coses és millor la 
capital. Per què no et vas quedar a  
viure a Barcelona? Segueix pintant i 
calla.

Ricardo 
L'obsessió d'Elena és la neteja. La  
casa i tot el que conté estan  
impecables. Mai li he preguntat si li 
agrada la música. Quan et cases per 
amor, sols oblidar-te de preguntar 
moltes coses. 
A tu, per exemple, mai t'he preguntat res.

Donaxona 
Per què parles de música? Et puc 
explicar tot el que no em passa 
pujant i baixant escales.

Ricardo 
Està plovent i m'he deixat la  
bicicleta al carrer, però no la puc 
entrar, perquè embrutaria la casa. 
Elena ha fet caragols per dinar. 
El meu germà no sap anar amb  
bicicleta, però sap tocar el piano. 
Per què et poses mitges negres en  
costura, per anar a missa?

Donaxona 
Sense llum tinc temor de caure per 
les escales; ajuda'm. 
 

QUARTA SEQÜÈNCIA

Elena 
Estic lluny de casa i de la meua 
família. Aquests llençols no són 
meus ni estan planxats. Vaig a 
escopir un fill, ajudada per les pinces 
d'un “partero” que li diuen Secundino. 
Estic a un primer pis, a sota hi ha una 
farmàcia, i acaba de passar una 
traca per sota del balcó. Són les  
festes del poble. Si fa falta, bramo. 
però prefereixo guardar els brams 
per al temps que comença d’ara.

Si bramar és bramar, estic bramant. 
Bramo de fill i de mare. 
Bramant, bramo fills de brams. 
Brams de mare que brama brams. 
Bramem, fill, i brama, fill de bram. 
Ja brames lo que brames, brama fill, 
fill és bram. 
Bramo i prou 
prou de fill. 
 

SETENA SEQÜÈNCIA

Déu de déu redéu que xuflegues la marmolla virudall 
de conflexions rulleries i melasses. 
Posa la carranya, macunya lo serpió, recuvella la 
faritgia pitrolla i vermoletja. 
Déu de déu redéu caxuflot de verborria i claupem de 
lleponàs. No xaurritges lo llatafolls i xurruteiges 
lo foradall cuplejat de redéu de flacalló. 
Misornes la fleconia? 
Recupelles la vernotza? 
Trupetges lo facull? 
Reuna de vituella fornosa, acull de mituvats i eus 
espurmats. 
Furmell, furmell, putrim de verolla. 
Llapetjo el vudrull del soficó, remolitjo el 
fedricoll de la burtolla fins al collot de la virva. 
Flequitjo i traculletjo sense sícols, matussejant el pilufero. 
Pitau, pitau quina rafutília plena de xaumocs i vacums. 
Xaumego i xaumego al tot del marxuco i flico de 
pericoll com mamolls de sertana asbardana 
putríxona i fullitera. 
Deuot de redéus ficallonats i ampitumats de 
cristianola pidulenta i pixatona: quitxeu, quitxeu la 
calísia del sangloll i espermeu l’eucarítia amb la dentòria del feloclastra. 
Fiteu, fiteu la cagallòtia. 
Déu de déu redéu quin déu.

Elena 
Lo xic no ha volgut vindre.

Ricardo 
Tal com va vestit, prefereixo que no 
vinga.

Donaxona 
Lo mateix de sempre?

Elena 
Entre tu i ell, em traieu les ganes de 
menjar.

Ricardo 
Fem uns llagostins que no omplen.

Elena 
Menja-te'ls tu, jo prefereixo una 
amanida.

Donaxona 
Per a beure?

Ricardo i Elena 
La culpa és teua.

Jo mateix 
Dos sipietes, un arròs a banda i un 
porró de cervesa amb gasosa.

Ricardo 
La seua relació amb Brossa no 
m'agrada, i tinc entès que es posa 
en política.

Elena 
Ara ja és massa tard. Et vas obcecar 
amb el piano i aquí ho tens.

Donaxona 
Aquí està l’amanida i els llagostins. 
Voleu alguna cosa més?

Ricardo 
A qui es pareix aquest xiquet?

Elena 
Jo volia internar-lo en un col.legi i tu 
no vas voler. 

Ricardo 
Quan toca el piano m'oblido de tot.

Donaxona 
Tots ho demanen tot, i finalment 
mengen lo que poden. Els pares, en el 
fons, no són fills de ningú.

Elena 
No pot ser que siga fill nostre; no 
puc parar de plorar.

Ricardo 
La gent ens està mirant i tu encara 
dius que no he d'obrir-li el correu.

Elena 
Finalment, hem dinat o no?

Ricardo 
Pensa en la soledat que ens espera: 
no esperes res, a canvi de tot el que 
hem fet.

Elena 
L'últim que hem fet és tindre un 
altre accident de cotxe, lo primer 
que farem és anar una altra vegada 
a missa.

Ricardo 
On he de mirar quan travesso el  
carrer? Si no miro enlloc, sempre  
estaré a la porta de casa.

Donaxona 
La sort és diferent per a cadascú, si 
vols. Vosaltres no voleu gran cosa 
de la sort. Jo m’espatarro quan vull, 
i això és sort.

Elena 
Paga i anem.

Ricardo 
Mai ens hem parlat ni tu ni jo i, per 
tant, ningú mai ens ha pogut escoltar.

Ricardo i Elena 
Quan tocava això portava pantaló 
curt.

Elena 
Demanem un “carajillo”. Els  
diumenges no s'acaben mai.

Donaxona 
Demà és un bon dia per a mi.

Ricardo 
Vine a les quatre a l'ambulatori. 
 

DESENA SEQÜÈNCIA

Ricardo 
Durant tots aquests anys, ningú 
m'ha preguntat res, ni Elena, la  
meua dona, i encara menys el meu 
fill. Disposo de moltes respostes que 
mai no he pogut utilitzar.

Sempre ha sigut així, 
algunes vegades 
amb molt d’orgull. 
Sí. 
Absolutament necessari. 
De cap de les maneres 
ho tornaria a fer, 
no.

Totes aquestes respostes, i moltes més, 
podrien contestar totes les 
preguntes imaginables. Una vida 
sense preguntes i sense respostes. 
M'agradaria oferir esta vida sense 
preguntes i sense respostes a una 
causa inútil i insatisfactòria. 
Referir-se a una cosa tan 
irrellevant produeix immobilitat 
fatigosa, tant com llegir i copiar al 
mateix temps, o menjar sota l’aigua. 
És inútil seguir cantant, si no tens 
una preferència clara i una ambició 
oblidada. Estan passant per les 
meues mans una sèrie de formes i 
estructures que no tenen res a veure 
amb el que estic dient, i que, per a mi, 
no tenen cap significat. És una 
escriptura que algú em proposa i que 
ve donada per ella mateixa, com 
quelcom molt elaborat. Jo ja no hi 
sóc, i no sé de què estic parlant o 
cantant. Tal com algú ha dit abans, els 
pares no són fills de ningú, i mai 
tornen a ser pares de res. 
És inútil que algú m'escolte.