La bellesa és com la Història. La bellesa
és com la màgia, just una qüestió de tècnica.
La bellesa no és. La bellesa esdevé,
p0erquè un home o un poble de persones lliures
n'ha fet abans la preparació,
llarga com el desert que també té cor de bosc.

Tu ho saps prou: la saviesa et ve de vell, et ve de l'any
de la picor: les matemàtiques
són el creador de la llibertat,
la bellesa i la mètrica són l'Ésser del Tot U.
Abans d'allunyar-me, fet tot jo el David de Donatel.lo,
amb un braç+ i la seva mà tot fent a la cintura
l'ansa fatxenda d'una gerra viva i amb l'altre braç enlaire
assenyalant el text diví de les estrelles
com a solució al problema de la identitat canviatriu,
em vas dir, tot sabent que jo no et sentia,
"no somriguis mai així, no somriguis mai més així,
no me somriguis així mai més, t'estimo". 

Al cor de bosc de la teva ment a Peratallada,
la bellesa tenia la seva amb el seu foc de roure,
flamarada tot ell, flamarada que no se vol cremar,
perquè el foc crema, però no es vol cremar.

De sol a arrel eres un al.lot que feia catorze anys,
tal i com a Venècia feia el xaloc
de l'estiu entre els seus palaus on el civilitzat 
era una randa brodada per mil generacions d'arnes.
Vas treure del calaix del caterano de caoba
i del guardarroba de fusta de noguer
la misèria de roba blanca de verdala fuga.
Dels mocador si de les samarretes,
sense pensar-hi just en vas sentir
el fil de les inicials que els seus dos
llinatges brodats blaus amb punt de creueta
tenien. A la lluna del mirall vas veure la lluna,
on el sol passava la nit,
tal i com qui s'enyora perquè és l'home que se repensa...