''Ningú, Daniel, no s'enamora
d'un al·lot tot nu: els sexes i el pèl estan fets en sèrie
i recorden massa la prehistòria que camina.''

64
/113

--Sí?
Daniel, sí, un pantalon fet amb astúcia es el sastre
de la passió. Un banyador bermudes és una màquina 
d'enamorar.
Ningú, Daniel, no s'enamora
d'un al·lot tot nu: els sexes i el pèl estan fets en sèrie
i recorden massa la prehistòria que camina.
Una persona s'enamora d'uns ulls grisos, o negres com la móra,
del perfil en un rostre, dels mots invisibles en una cara,
Daniel. El director del film i un altre encara no havien obert
el morro de les explicacions que motiven. Sense que ningú
em manés, em vaig despullar del tot. Em van mirar
amb astorament i tremolor. Cap dels dos m'havia dit
"desvesteix-te". Tot d'una, però, vaig veure que no hi havia
cap mampara darrera la qual treure's la roba. Davall la pell,
potser dins meu i tot, jo era encara qui volia ser,
Daniel. Encara tenia interès, Daniel,
i l'interès i l'esperança són el mateix.
L'altre obrí una maleta que estava damunt dues maletes.
En tragué un banyador de la marca HIM. Me'l donà:
era blanc, estampat de perfils blaus de flor.
Les dues càmeres van començar la seva remor de moltes mosques,
i jo sortia de la cas on passava un mes de l'estiu;
duia un jersei de color ciclamen, que em feia mostrar
el llombrígol i la cintura primatxola de ca llebrer.
La mar estava podrida, amb unes calmes sota el soleller,
que en silenci queia plomat. Les gavines s'assemblaven
a les barques. La mar era color de les llampugues de prima.
La mirada de Cala Enciola m'agafava de ple,
com la mirada de les dues càmeres
i la dels dos cameràmans, que feien ulls de conill
i ullada de peix. Jo era el jovenet més bell de la terra.
Duia el meu magnífic animal de ploma en repòs
sota els estampats amb la flor; anava arran del caire
emmorrellat de l'espigó enfitat d'escates, olor de petroli,
xarxes color de pansa i encara humides, amb alga,
esteses al terra, o penjades enlaire entre dos aspres 
de sivina o d'ulastre. El meu fons era
un panorama d'al·lots. Eren al·lots de barca
perquè , al tall de la feina, no feien olor
del corral de les nenes, que eren cabrides i boniques,
però just quan la mar feia mar d'almadrava.

BLAI BONET
El Poder i la Verdor, 1981