"De sobte aquest fuet, aquests ecos,

aquesta mar i la seva arquitectura..."

1
/22

El silenci és verd com un vent àcid,

bull dins les meves possibilitats

i anuncia magnituds indefinibles.

De sobte aquest fuet, aquests ecos,

aquesta mar i la seva arquitectura

de mercuri i d'extermini:

els peixos dansen com si ja m'hagués mort. 

ANTONI VIDAL FERRANDO
Aigües desprotegides, 2018