''En mi, ja quan la lluna fa el seu ple, 
Profund com l'aigua obscura anhelo ser. 
De l'univers i jo, cap el primer.''

>
Sonet del pur estrèpit
9
/177
Sonet del pur estrèpit

El vent lluita per ésser flor, la flor 
Per ésser papalló, el papalló 
Per ésser peix, el peix per ésser jo, 
I jo, l'Arrel de la Creació.

Sembla fosca; sentida no té so; 
Pot no existir, no obstant, existeix: ¿no 
Vivim en la foscor tu i jo, però 
La terra es mou en justa processó?

El món, un cap d'agulla m'esdevé. 
Ni alt ni baix, no pots distingir re; 
Un bri és gran com el turó darrer.

En mi, ja quan la lluna fa el seu ple, 
Profund com l'aigua obscura anhelo ser. 
De l'univers i jo, cap el primer.

JOAN BROSSA
Sonets de Caruixa, 1949