Els vencedors són els que escriuen la Història. 
És forçós, doncs, que hi hagi una altra Història...

Ell treballava: esperava el temps: 
potser hi ha llocs pitjors on menjar el pa de l'exili.

Fer-ne un gra massa, anar massa lluny: 
ésser!, tot sovint deia. Després hi afegia: 
En lloc d'estimar, plagiem, 
i tota la persona en nosaltres és un plagi. 
A 1985, estimar és un escàndol. 
La llei prohibeix ésser, prohibeix estimar. 
Ens menen per la força a ser aliats. 
Tots som civils provisionalment.

Hamlet, però, és jove déu dels homes 
per haver-se exclamat i després dit: 
Anar massa lluny o complir la llei, 
vet aquí, vet aquí la qüestió.

Sovint deia als amics de sol post: 
Qui s'ajusta a la llei, tant, que s'hi colga, 
parla tal i com els cecs parlen del Color:

-Per una part, i què vols que te digui, 
i, per altra part, ja ho veus...

-El que em dol no és haver de  pagar. 
El que fa mal de debò, de debò, de debò,  
és haver de signar on diu "El Beneficiari".

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

-Mirau-lo per on arriba, 
fent de revisor de tren. 
Vesteixi com se vesteixi, 
sempre se nota que és Déu.