MIQUEL DE PALOL
(1953-)

Poeta i narrador barceloní.

L'any 1982 obté el premi de poesia Carles Riba amb El porxo de les mirades, també distingit amb el premi Crítica Serra d'Or, 1984. Abans ja havia publicat poemaris com Lotus (1972), Llet i vi (1974), Quan? (1979), entre d'altres, marcats per un esperit de transgressió en el contingut i en les formes que li permeteren guanyar premis (Festes Pompeu Fabra de Cantonigròs). Aquell recull, afegit a Rapsòdies de Montcada (1982) i Indiferència (1986), són, segons l'autor, els antecedents naturals de la seva obra més popular, la novel·la El jardí dels set crepuscles (1989), guardonada amb el premi Joan Crexells, 1989, el premi de la crítica Serra d'Or, 1990, el premi Nacional de la Crítica, 1990 i el premi Nacional de Literatura Catalana, 1990. 

D'aquesta manera inicia la producció narrativa a cavall del relat fantàstic i llegendari i l'especulació filosòfica, que inclou les novel·les Ígur Neblí (1994), El Legislador (1997, premi Josep Pla), Consulta a Ripseu (1997) i El Quincorn (1998, premi Sant Jordi), Un home vulgar (2006, Joanot Martorell) i les proses i contes Grafomàquia (1993) i Contes per vells adolescents (1997, premi Victor Català), entre d'altres. Recentment, ha escrit Angèlica i Rafel (2019). 

Ha continuat cultivant la poesia amb treballs com La poesia en el boudoir -premi Crítica Serra d'Or d'assaig-. El 2015 rep el Premi dels Jocs Florals de Barcelona amb Dos Cors per una Bèstia. El 2018 publica Alguns Paisatges, el seu poemari més recent. La seva obra s'ha traduït a l'alemany, al castellà, a l'italià i al neerlandès.
 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Miquel de Palol) per Lena Paüls i Carme Ros.