JOAN FERRATé
(1924-2003)

Poeta, traductor i crític literari. Les dificultats de la postguerra el portaren a exercir com a professor a Cuba i al Canadà. 

Va escriure una obra poètica rigorosa i de gran importància al seu moment, amb llibres com Les taules de Marduk (1970) o Llibre de Daniel (1976). La seva poesia reunida es pot trobar a Catàleg general: 1952-1981 (1987).

Com a estudiós destaca pels estudis d'obra i traduccions d'autors com T. S. Eliot o Cavafis, però també l'aproximació que feu al llegat d'Ausiàs March (Llegir Ausiàs March, 1992) i la cura d'edicions d'autors clàssics, com ara Carles Riba, o més contemporanis, com en el cas de l'obra que deixà inèdita el seu germà Gabriel Ferrater. 

Molts dels seus articles i petits assaigs s'apleguen a Provocacions (1989), on discuteix entorn de les obres de Kafka, Byron, Heràclit

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Joan Ferraté) per Xulio Ricardo Trigo.