Llum davant meu, gropada al meu darrera
i déus informes cavalcant pel cel.
Un remolí les branques exaspera
i cauen fulles de color de mel.

L’espai es torç en fluctuant cinglera;
un raig malalt es migra de recel.
Són mar i tros escuma i polseguera,
clotes i balmes desolat bruel.

El riu es torna febre, el vent rancúnia,
el viu d’argent d’un núvol blanc fa angúnia
i salta arreu l’escabellat atzar,

i en la seva frenètica agonia,
des d’un cim assetjat, adéus envia
intermitents el cremallot solar.