Ocell com só
    tan corredor,
mai no m'atrapa cap minyó.

Dues coses em fan pena;
per immemorial abús,
d'un babau de testa dura
tots en diuen un estruç;

i com passa de vegades
a poetes de secà,
em reca la feixuguesa
que m'impedeix de volar.

    Ocell com só
    tan corredor,
mapo la terra i el cel no.