Primavera d'estiu

Aleshores ¿aquella espera compacta 
i farcida de sorolls 
portava a la presència de colors 
i de crits continguts 
d'aquella pell nova i exigent?

     Les feredats antigues 
em floreixen amb un goig 
gronxat i bategat i el vent m'adora 
i em broda moixonies 
per les fulles.

     Amb els dits blaus, 
ha arribat el meu espòs  
de més enllà de les muntanyes.

     Estiu

     Aquest sóc jo, l'arbre, 
net i retallat contra l'alba. 
Les meves salives són denses, 
potent el tronc, poderoses i 
espesses les meves sabes.

     El goig dels meus somnis 
botant de branca en branca 
és una collita de joguines 
sobre la platja.

     Aquest sóc jo, l'arbre, 
a contrallum de l'alba.

     Primavera d'hivern

     I que me'n fan de mal aquestes branques teves 
vinclades pel pes excessiu 
de la fruita no recol.lectada!

     Inútilment madurares somnis. 
Avui tornen a terra 
sordament desplomats.

     El pelegrí no ha trobat la teva ombra 
ni el pastor el teu fruit.

     I que me'n fan de mal els estels 
que entre el brancam  
encara me conviden!

     Hivern

     Tot sol 
engalavernat contra l'horitzó. 
Tot sol. 
Els niguls s'esqueixen la roba 
entre els meus dits. 
Tot sol. 
Encara ahir tenia fulles 
i tenia paisatge. 
Si hagués volgut 
només d'un cop d'ala 
hauria pres el vol 
amb el món per guany entre les urpes. 
Tot sol. 
Tocat de feridura, 
se'm va suberitzant la pell 
i acocodrilant el cor. 
Tot sol, 
sense llacor ni saba.