4. Casablanca

     Homenatge a Humphrey Bogart 
                            i Ingrid Bergman

La boira, el marit, l'avió: quina triple llunyania 
     interposada! 
Sóc un home sol altra vegada. 
Ella se n'ha anat.

Tornar a l'esmòquing blanc, al club nocturn, 
a la mirada freda i a l'aire taciturn: 
quina altra cosa em queda? 
I tractar d'ocultar bé l'enamorat 
que des de fa tants anys habita en mi 
-ho saben bé el whisky i la ginebra.

I seguir, 
fer-me fort i desdenyós per resistir 
molts més anys aquest exili de la meva sola pàtria, 
l'amor d'ella.

Tornaràs, oh pianista, altra vegada, 
una nit de bona estrella, 
a tocar-me la cançó que n'anuncia l'arribada? 
Serà tard, ja massa tard: 
els marits es fan eterns i les dones es fan velles 
i els enamorats quedem en un món estrany i a part 
-que cruel, el paradís!- 
on un bes és sols un bes i només queda París.