DAVID JOU
(1953-)

Poeta i físic de Sitges.

Ha explorat qüestions com la ciència, la religió i el fet mediterrani a través de la poesia, sempre a partir de la recerca de noves fórmules poètiques inspirades en les imatges de la natura. Sovint ha combinat la poesia amb l'assaig científic, com a Ciència, fe, poesia (2002) o a Déu, cosmos, caos (2008). 

Destacam els seus poemaris A Barcelona (2004), Escuma i turbulència (2004), Els ulls del falcó maltès. Poemes sobre cinema (2000), Joc d'ombres (1999), Transfiguracions (1998), A la deriva blava (1986), la trilogia Tapís (1982), Teoria (1987) i Urpes de fumera (1992), i l'antologia Entre el mirall i les ombres (1995), Llum de sitges (2004), La poesia de l'infinit (2012), Poemes sobre ciència i fe (2013) i La mística dels dies (2015). Alguns també han estat traduïts al castellà, al francès, a l'anglès, a l'alemany i al rús. 

El conjunt de la seva obra poètica ha estat aplegada en els volums L'èxtasi i el càlcul. Obra poètica I (2002), i L'huracà sobre els mapes. Obra poètica II (2004).

El 2015 rep el Premi Cadaqués a Quima Jaume, en reconeixement a la seva trajectòria poètica.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (David Jou) per Nausica Solà.