Quan un científic mira una pedra

no veu tan sols un objecte contundent,

hi veu tot un entramat de molècules,

l’estructura tridimensional dels silicats,

l’acumulació ofegada de foraminífers.

Quan mira un arbre coneix el perquè dels vius colors,

la distribució espacial dels àtoms de clorofil·la,

les cadenes de carbonis asimètrics que li han donat vida.

Quan era un infant i es demanava el perquè

de la duresa de les roques,

el canvi del vi en vinagre,

per què la sobrassada torna blanca,

no sospitava la bellesa dels símbols,

el bell alenar del coneixement,

i que la mirada seria un acte de creació.

De la natura de les coses

cal extreure’n el plaer de viure.