¿En què voleu que pensi 
sinó en la mort? 
En tinc vuitanta-quatre, 
voleu més sort?

Amb la salut malmesa 
mig enclaustrat, 
a penes m’acompanay 
la soledat.

Jo tambçe he tingut somnis 
com tu i com ell, 
i amb els somnis bastia 
tot un castell.

Era jove per sempre! 
I enamorat! 
M’era una primavera 
l’hivern glaçat.

Ara el temps em devora 
criminalment 
de pressa, cada dia, 
cada moment.

Les orelles em xiulen, 
no hi veig d’un ull, 
les cames em fan figa 
i el cap em bull...

Per tal que allò que menjo 
se’n vagi avall, 
haig d’ingerir unes purgues! 
Sí, de cavall!”

Però encara vull viure 
del cau estant  
per a veure els qui creixen 
al meu voltant!