Recitat 
De ma estimada Lèsbia 
el rossinyol hermós, 
el que ella tant amava 
és mort, oh que dolor! 
És mort i l'ha deixada 
plena d'aflicció, 
i no hi ha qui aconsòlia 
la mia Lèsbia, no. 
Ell era tan amable, 
ell era tan airós, 
que de tots quants el veien 
robava l'atenció. 
Amb sa veu tan graciosa, 
amb son cant melodiós, 
a tots quants l'escoltaven 
omplia de dolçor. 
De quant en quant solia 
ell volar-li a l'entorn, 
i amb son bec la besava, 
amb son bec amorós, 
mostrant la coneixia 
i li tenia amor, 
i per això ma Lèsbia 
se l'estimava molt. 
Li feia mil carícies 
i li mostrava en tot 
que ell era el seu regalo 
i delícia major.

     Ària 
Oh sort cruel e ingrata!, 
sort plena de rigor, 
qui tal gràcia i bellesa 
has robat d'aquest món, 
causant així a ma Lèsbia 
tanta pena i dolor 
que sos ulls tan amables 
ara dues fonts són, 
dues fonts qui de continu 
demostren sa tristor, 
i els fa perdre sa gràcia 
i aquell mirar airós, 
qui enimoren, encanten 
i cautiven mon cor.