Escriptor, historiador i jurista maonès. Personatge fonamental de la cultura menorquina i catalana del segle XVIII. 

D'extracció burgesa, el context polític britànic i francès de l'illa de Menorca l'acostaren a corrents estètics com el Neoclassicisme. 

Destacà per la seva obra dramàtica, com ara Lucrècia o Roma libre (1769), escrita amb només vint-i-tres anys i considerada l'obra més important del Neoclassicisme literari català, el drama breu Arminda (1771) i la tragicomèdia Rosaura o el més constant amor (1783).

També cultivà la poesia en català, en castellà i en llatí, tot i que la majoria són encara avui inèdits. 

Tot i que després de morir la seva obra caigué en l'oblit més absolut, a partir de la dècada dels 60 del segle XX nous estudis sobre la figura i la producció literària de Ramis i Ramis reconegueren la importància de l'escriptor en la història de la literatura catalana.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Joan Ramis i Ramis) per Josep Miàs.