''Qui sol naufraga en una mar profunda
només coneix l’enteniment
del no saber
o l’orba foscúria de la llum
que abismada espurneja a la badia.''

>
Aigües d'enllà
9
/11
Aigües d'enllà

I

          He naufragat en una mar profunda
                               Joan Vinyoli

Qui sol naufraga en una mar profunda
només coneix l’enteniment
del no saber
o l’orba foscúria de la llum
que abismada espurneja a la badia.

L’oscada nau i el seu enyor
                                            fan niu
on la Quimera pon els ous
del no saber.

No crida port ni s’extravia
qui sol naufraga en una nit profunda.

En ell comença el doll i el càntic.

Com el callat ocell que en roca viva
desfulla al bardissar de l’ànima
la rosa secreta
                       dels vents.

                                                (Nàufrag)


VI

Per tots els llocs on vetlla la tenebra
les ones delitoses de la son,
troba amor salvatge pas i sendera.
No descansa fins que arriba a la balma
de la font.  
                Llenguamort penetra, fila,
furga abismes on mai no es toca fons,
cabdella en aigua pura les paraules.

Com aquell subtilíssim rossinyol
que obre de bat a bat les portes closes.
Com aquella boca fonda on neixen
els llims secrets del cel i de la terra.

De tu depèn el trull d’aquest celler:
trepitja lentament l’atziac beuratge.

                                                      (Atziac beuratge)


XIII

                 …Ces deux eaux sans thèatre
                Étaient les yeux, les yeux jumeaux de la solitude.
                                                Pierre Jean Jouve

                La lluna plena del dia de Phâlguna, la lluna plena 
               del dia d’Âsâda, la lluna plena del dia de Kârttika:
               els senyals penjats del cel amb què s’obrien les tres
               estacions del calendari a l’antiga Índia budista.

Eren els ulls, els ulls bessons
de l’alta solitud que em deien:

“Aboca’t a la nit i escolta
la muda fressa del no-res.

Comença la lluna d’Âsâda
i el retir sagrat de les pluges.
No beguis del solatge
que deixa l’aiguamort.
Les deus ho renten tot.

Camina eixut cap a la festa
de l’orba llum i de les llànties”.

                                         (La lluna plena d’Âsâda)

JAUME PONT
Enlloc, 2007