L’iniciat parla:
            «Ara que s’aixeca el fum,
la pols i la suor plor.
Jo no sé de maragdes, ni de colors,
ni de cap encís.
            L’engany
és la lluor dels meus ulls.»

El conill diu:
        «Què era el que pensaves
I era tan formós?
            La lluentor és mal camí.
La frescor de l’aigua és mala de tastar,
Mala de guardar, mala de tenir.
Càntir o selló o gerra per l’ansa ben complida
Agafares.
        Agafares nord sense fi i sense fi.»