(Una meditació sobre la ciència 
  al començament del segle XIX) 

 Vells temps honorables que la ciència i la poesia 
eren germanes bessones. 
Fills de la revolució, 
vosaltres teníeu el sentit de la natura, 
però què ens resta a nosaltres, 
obligats a esser màquines, 
quan tot és inhumà i consuetudinari? 
Avui els poetes es pensen 
que el seu art és sols gramàtica, 
són necessaris cabals per conèixer la natura; 
tothom l'usa com a fruita de tast i ningú l'estima. 
Us envejo, vells amics Shelley, Davy, Coleridge: 
els vostres poemes poden esser vulgars, 
però no ho fou la vostra vida.