Envestint contra l'aire es balandreja
el pal, amb punteria vacil.lant
cap al quiet cenit, astronomia,
cossos en alta, límpida assemblea.
I capcineja l'esmolada proa,
esquinça el sender obscur, i la insistència
d'un murmuri onejant el mar ajunt
al costat del vaixell de pit que bleixa.
Seguiré vers migjorn amb l'amor a la ment,
i el meu repòs illenc serà a la fi vetllat
per aquesta folgança d'estrelles de l'estiu.
Companya pel meu son la teva ombra;
i en deixar-la a la vora del meu somni
despertaré a la teva presència veritable.