''són fites, records, vaixell per la mar i cavall dins l'aire, 
     l'aire del migdia al qual s'endevinen les toves terrasses, 
les alfabregueres, molta soledat.''

87
/105

són fites, records, vaixell per la mar i cavall dins l'aire, 
     l'aire del migdia al qual s'endevinen les toves terrasses, 
les alfabregueres, molta soledat. ara jo et recorde, 
     amant extensíssima, per damunt el llit, les cuixes obertes, 
mentre m'ofrenaves la fonda delícia del ventre profund 
     que jo penetrava amb àvida llengua, oh dona ajaguda, 
en besar-te els pèls del voltant, alegres, oh dona com terra, 
     oh dona de terra. vaixell per la mar i cavall dins l'aire. 
acariciava la llengua pregona el secret més ínteim, i les dues mans 
     et prenen la tendra rodonor del cul, les galtes del cul, 
i tu et pessigaves a dalt els mugrosns, i tu m'agafaves  
     després el bescoll per si se m'enduien corrents del plaer. 
oh dona profunda, oh dona de terra. i anava excavant-te 
     febril i avançava per les galeries evitant el lloc 
de plaer central, i les teues mans em deixaven sol i buscaves murs, 
     murs on agafar-te en el gran plaer, oh dona com terra.  
a port arribàvem tots extenuats, jéiem escampats per damunt del llit. 
     oh cuixa de dona, rodonor perfecta, rodonor solar. 
casta, agenollada, després em prenies amb les mans el membre 
     i amb dolces besades li feies conèixer el bé immerescut, 
i a la teua boca hàbil te'l ficaves, vaixell per la mar, 
     cavall dins del vent. llençols arrapats, plaer compartit. 
queia extenuat i et regalimava per la boca, el rostre, 
    el semen dilecte, i amb ell em besaves i ens volíem més. 
deixa que et recorde, que enyore aquells béns, ara que sóc sol. 

VICENT ANDRéS ESTELLéS
Exili d'Ovidi (dins Versos per a Jackeley), 1982