Errant deessa que amb coturn instable 
les mudances del temps causes tothora, 
de les glòries del món distribuïdora, 
cruel a doctes, i a ignorants afable;

a ton curs fica un clau, de tot mudable, 
basta que fins ací a mon bé traïdora 
les ditxes ta inconstància me desdora, 
que el cel me concedeix tan favorable.

Ja de sofrir tes sobres, la paciència 
se m'acaba després que tu, fortuna, 
estàs en perseguir-me tan severa;

i sols per no mirar-me en ta presència, 
del món deixant les pompes a la lluna, 
me ficaré tot mi en una ratera.