Canonge i arxiver tarragoní. 

Va escriure poesia de temàtica religiosa i amorosa, però també satírica i de circumstàncies mitjançant estils i registres cultistes d'influència gongoriana (Luis de Góngora). Així, combinava amb soltesa els sonets religiosos amb d'altres clarament escatològics, irònics i revestits d'un erotisme que l'acosten a l'obra de Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona. 

Recollí la seva poesia en un manuscrit titulat Matalàs de tota llana que no s'edità fins l'any 1873, dos segles després de la mort de Blanch. 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.