Dolça hereva del dia, alta torre d'espigues,
oh captiva d'estrelles i de solars vencills:
els meus braços t'allunyen de segues enemigues
i als teus peus vinc a ajeure'm com la cançó dels grills.

En ton ànima plora l'estrella de la tarda,
al teu flanc dus clavada una dalla d'ocells.
Jo et llevaré del pit els núvols de basarda
i, fet pluja i rosella, besaré els teus turmells.

A les teves mans brilla l'ampla pau de les eres,
el meu amor d'avui ha deixat ses roderes
en ton cos estival de raïm i de nard.

Mes ara que la lluna a ta falda s'atura,
em sentiràs lleuger, com herba que murmura
el seu càntic a l'ombra del teu arbori esguard.