És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català.

Publica les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions, Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Letízia i altres proses (1937), obres que l'acrediten com el narrador més original després del Noucentisme. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica).

La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d'Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971).

Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat inclòs sovint en les propostes per al Premi Nobel de literatura. És distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1974) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982).

El 2003 se celebra el I Congrés Internacional Salvador Espriu. Deu anys més tard, l'any 2013, amb motiu del centenari del seu naixement, se celebra l'Any Espriu, amb l'organització del II Congrés Internacional Salvador Espriu.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Salvador Espriu) per Emili Gil, Josep Miàs, Nausica Solà i Helena Molist.