Versots de Salom, en la paràfrasi del 
 "Pobre anguniejat". Serà casual la 
 semblança amb algun conegut correcte. 

Abatia a cops de pal, 
perseguint-la dins el somni 
amb urgent tenacitat, 
alta volada de cignes, 
nobles ocells augurals. 
Deixa la llum de muntanyes 
i davalla vers ciutat. 
Es decanta per l'entrada  
de cavall sicilià. 

Treu darreres gotes 
de qui no té res. 
S'aprofita sempre 
de fam o de set. 
Tracta en pa, rajoles, 
teixits, ferro vell. 
Ven avui per cent 
el que costa tres. 
Gemegant contava 
a tothom que hi perd. 

Aplega en poc temps milions. 
Aleshores adquiria 
de l'Església absolucions, 
per si de cas hi ha una mica 
de Déu o potser d'infern. 
Tan segures inversions 
donaran renda bonica: 
no saps mai si aquestes coses 
a la llarga són reals.  
Trametia als hospitals 
i als Infants Escrofulosos, 
a vegades, quatre rals. 

Tots els règims troba bé, 
mentre pugui fer diner. 
De prestigi va en augment, 
mastega amb enteniment. 
Per malalt no es fica al llit. 
És tan savi, que ha reunit 
llibres i llibres triats 
(lloms de pell, títols daurats). 
Per arrodonir cultura, 
compra discos i pintura. 
Es distreu jugant al mus 
i passeja en automòbil 
com si fos un gra de pus. 

Predicant seny i moral, 
arribava, gras, content, 
a una edat patriarcal. 
Moria sobtadament, 
sense gens de sofriment. 
Quan el duen a enterrar, 
segueixen rera el taüt 
capellans i forces vives, 
innombrable multitud: 
aprengui la joventut. 

En nom de tots els ocells 
esclafats, dipositem, 
en homenatge, corones 
de lliris i de clavells 
al blanc sepulcre. Després 
corbarem, servils, l'esquena 
en presència dels hereus.