MARGARITA BALLESTER
(1942-)

Poeta i professora d'Història barcelonina instal·lada a Menorca. 

Després d'uns poemes inicials a la revista Reduccions veu la llum el seu primer llibre, L'infant i la mort (1989), premi Rosa Leveroni. La crítica catalana celebra l'aparició d'aquesta nova veu, però l'autora continuarà treballant al seu ritme fins el 1995, any en què el llibre Els ulls la converteixen en una poeta imprescindible. Deu anys més tard, el 2004, publica l'obra, Entre dues espases, que mereix el prestigiós premi Josep Maria Llompart de poesia. En narrativa, l'any 1993 publicà L'escarabat daurat. 

Es tracta d'una autora a qui agrada donar a conèixer les seves obres després de llargs períodes en què els poemes es deixen amarar pel judici del temps i permeten una revisió crítica. Les seves poètiques es caracteritzen per la recurrència a imatges potents i suggeridores, servint-se sovint de la mirada a altres arts (col·labora habitualment amb l'artista nord-americana June Papineau).

És sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Margarita Ballester) per Xulio Ricardo Trigo.