Poeta i narrador alcudienc instal·lat a Santa Margalida des que era infant. Treballà com a tècnic de transmissions a l'exèrcit. 

Abans que la veu s'ofegui (1986) fou el seu primer llibre. Tot seguit vengueren obres poètiques com Entre l'ocàs i l'aurora (1989), Cronologia (1998), El blau de la distància (2001), Com un calfred de llum (2003), Camins oberts a l'alba (2007), Tallats de lluna (2007) i Solatges (2009). 

En prosa, s'ha apropat a la disciplina històrica per investigar qüestions locals del seu poble, com la festa de la beata (Per les venes d'un poble, amb Antoni Mas, 2010). Més recentment, ha explorat el món de les biografies (Felicià Fuster, a l'ombra de les paraules, 2013) i la memorialística (Han tocat silenci, 2018). 

La seva poesia beu, sobretot, dels models poètics d'Alcover i Costa i Llobera, així com de clàssic anglosaxons (Withman) i castellans. En aquesta línia, versiona una tria de Quevedo a Versió catalana de 23 sonets transcendents de Francisco de Quevedo (2005).