''Avui la lluna s'ha rentat la cara,
car des de l'horabaixa s'ha sentit
que la remor de joia es feia crit,
quan la fosca era al cel molt tendra encara.''
Avui alça la veu la lluna clara
i canta quan s'acosta l'alta nit,
avui que tot el poble s'ha vestit
de festa gran i llu com l'alimara.
Avui la lluna s'ha rentat la cara,
car des de l'horabaixa s'ha sentit
que la remor de joia es feia crit,
quan la fosca era al cel molt tendra encara.
S'esbadellen coets i picarols,
els joves s'arrepleguen en estols
per refer de bell nou la vella dansa
que ens portarà perfums de temps llunyans,
i agafarem la gerra, com abans,
i la durem, tu i jo, ansa per ansa.