Pintor figuerenc. La seva obra, amb una influència contundent dels postulats surrealistes francesos (sobretot d'André Breton), es desenvolupà en català, francès i anglès. Va estudiar a Madrid i es relacionà amb artistes de la talla de García Lorca, Buñuel, Moreno Villa, etc.

Aquestes coneixences, juntament amb la de Pablo Picasso a París, varen empènyer Dalí a combinar pintura i escriptura per aprofundir en la seva visió particular de l'art, i cultivà gèneres diferents com la crítica assagística, el teatre, el guió de cinema i la novel·la. El 1928 veié la llum el Manifest Groc, atac en tota regla al neonoucentisme i defensa acèrrima dels nous corrents artístics d'avantguarda. Amb Buñuel, mentre confeccionen el guió del clàssic cinematogràfic Un chien andalou (1928), engendren un mètode novedós que amb el temps s'acabarà denominant ''paranoic-crític'' i que Dalí es feu seu i que donà lloc a escrits com La metamorfosi de Narcís (1937) i Declaració d'independència de la imaginació i els drets de l'home a la seva pròpia bogeria (1939). 

Durant la seva època als EUA, publica la novel·la Hidden Faces (1942) i l'autobiografia, The Secret Life of Salvador Dalí (1942). També escriu llibres sobre pintura, Fifty Secrets of Magic Craftsmanship (1948) i assaigs com Le mithe tragique de l'Angelus de Millet (1963). La pluralitat i el caràcter miscel·lànic del seu art, però, es veieren emboirades per les seves polèmiques bones relacions amb el franquisme .

L'alliberament dels dits, la seva obra catalana completa, es publicà l'any 1995. A més, l'any 2004 se li reté homenatge amb la cel·lebració de l'Any Gaudí i es recolliren les seves obres completes en sis toms. 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (https://www.escriptors.cat/autors/dalis/portic) per X. R. Trigo.