''...els sorolls
s’adormen i el fesc
oreig de la nit gronxant
les acàcies del jardí
fa caure damunt dels
enamorats; una pluja
de flors blanques...''
Els reflexos d’un llac...
Un cloquer romànic...
La quietud de la tarda
morenta... El misteri
de la nit propera... tot
es dorm i difumina... i
és allavors que baix la pàl.lida
claror d’una estrella,
vora el portal d’una casa
antiga es sent enraonar
baix i tot seguit els sorolls
s’adormen i el fesc
oreig de la nit gronxant
les acàcies del jardí
fa caure damunt dels
enamorats; una pluja
de flors blanques...