Veig una ossamenta pútrida i de qualsevol manera. Damunt els ossos una màquina de cosir. Sobre la màquina una ventada de vent subjectada per una palla. Més amunt, una bufetada que es rentava les dents amb una truita a la francesa d’alumini. A la màquina de cosir, el setrill del petroli i sobre el setrill un rellotge tou, com un formatge de Camemberg que regalima, i se li veia l’os, se li veia l’os de la punta del dit gros del peu.

     I tot allò no era més que un ruc podrit. L’ossamenta, la màquina de cosir era el ventrell, el vent subjectat per la palla el seu cap, i la bufetada que es rentava les dents amb una truita a la francesa d’alumini no era altra cosa que un eixam de mosques que voltaven el ruc mort i putrefacte.