Escriptora i farmacèutica cerverina. La seva trajectòria literària es feu pública de manera tardana -no publicà fins als quaranta-cinc anys- i s'ha desenvolupat sobretot en el camp de la poesia i de la narrativa.

Com a poeta comença a publicar després de rebre el premi Vila de Martorell del 1978 amb el llibre Estelles. Després de diversos llibres, Fabregat aplega la seva obra poètica fins al 1994 al volum d'obra reunida Ancorada en la boira, al qual han seguit diversos llibres com Roses de sang (2005) i A la vora de l'aigua (2008). 

Com a narradora s'han de destacar dos vessants. L'escriptura de novel·les que ens parlen del seu gust per la ciència-ficció, amb Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) com a principal referent. D'altra banda, la seva actitud contrària als convencionalismes que l'impulsa a escriure sobre temes polèmics, per exemple a La capellana (1988; reed. 2017), on qüestiona la masculinitat del sacerdoci.

Col·labora en diverses publicacions periòdiques i és membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció. A més, la seva obra ha estat traduïda a llengües com l'alemany, l'anglès, el rus i el castellà. 

És sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Rosa Fabregat) per Xulio Ricardo Trigo.