Poeta i investigador vilafranquí.

Fou un dels introductors del Romanticisme a Catalunya i és una figura preeminent de la Renaixença literària. Participa en la restauració dels Jocs Florals, i en defensa la seva catalanitat.

Va escriure poesia, com ara La cançó del pros Bernard (1867) i la cançó La Complanta d'En Guillem (1872), però destacà pels seus estudis sobre història, literatura i filologia, que crearen una escola que arriba fins als nostres dies. Sobresurten Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos (1853), De los trovadores en España (1861), Ressenya històrica i crítica dels antics poetes catalans (1865), De la poesía heroico-popular castellana (1874) i Estudios de lengua catalana (1875), entre molts d'altres.

Menéndez y Pelayo, deixeble seu, s'encarrega de la publicació de Obras completas del Doctor D. Manuel Milá y Fontanals (8 vol., 1888-1896), un recull de bona part dels seus assajos, articles i discursos. El 1908 aparegueren les seves obres catalanes, que han estat revisades per l'Institut d'Estudis Catalans.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Manuel Milà i Fontanals) per Josep Miàs.