OLGA XIRINACS
(1936-)

Poeta, novel·lista, contista i assagista tarragonina.

Com a poeta, destaca sobretot el recull Llavis que dansen (Carles Riba, 1987). L'any 1978 als Jocs Florals de Barcelona obtingué el títol de Mestre en Gai Saber. Darrerament ha publicat Grills de mandarina (2004), El sol a les vinyes (2005), Eterna (2006), La casona del parque (2007), La taronja a terra (2009), Tú, des del mar (2011) i Balneari del nord (2014). 

A Óssa major: poesia completa 1997-2007 reuní gairebé tota la seva obra en vers.

Pel que fa a la narrativa cal destacar Interior amb difunts (Josep Pla, 1982); Al meu cap una llosa (Sant Jordi, 1984 i Crítica Serra d'Or, 1986); Zona marítima (Ramon Llull, 1986); Enterraments lleugers (Sant Joan, 1990) i Un cadàver per sopar (Ciutat de Badalona, 2000). La més recent és L'escrivent de làpides, de 2002. 

Ha estat traduïda al castellà, al rus, a l'anglès i a l'alemany, així com al francès i a l'èuscar. 

Ha obtingut els premis més importants de la literatura en llengua catalana i el conjunt de la seva obra s'ha distingit amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya l'any 1990.

És sòcia d'honor de l'AELC.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Olga Xirinacs) per Lena Paüls i Carme Ros.