In amore haec omnia insunt vitia: injuriae, 
     Suspiciones, inimicitiae, induciae, 
     Bellum, pax rursum. 
          Terenci, Eunuc, act. I, esc. I

TIRSIS: 
En fi, el temps me mostra, 
ingrata, clarament, 
que la passió vostra 
ha mudat com el vent. 
Ell me diu, m'assegura 
que tot està acabat,  
que sou una perjura, 
qui m'haveu enganyat.

FILIS: 
Cruel, quan tu me deixes, 
quan prens un nou amor, 
¿de mon cor formes queixes? 
El tractes de traïdor? 
Ah, cessa d'insultar-me! 
Amb estes expressions, 
tu intentes enganyar-me: 
ja sé tes traïcions!

TIRSIS: 
No, no, mon cor no es cansa, 
ingrata, d'amar-vos, 
si bé vostra mudança 
l'irrita contra vós. 
Solament se llastima 
veent vostra crueltat, 
puix, quan més vos estima, 
l'haveu abandonat.

FILIS: 
¿Encara, ingrat, voldries 
poder dissimular, 
quan les llàgrimes mies 
ho demostren tan clar? 
Si, sí, que m'has deixada, 
que tens altra en ton cor! 
Sí, que som oblidada, 
ingrat, jo no lo ignor!

TIRSIS: 
Abans que venga el dia 
de fer mudança tal, 
veureu la vida mia 
finir son curs fatal. 
Vós, sí, podreu deixar-me,  
ingrata, ja lo sé; 
vós podreu oblidar-me, 
però jo no podré.

FILIS: 
Si amb fingides fineses 
m'acabes d'enganyar, 
ingrat, a tes promeses, 
¿què fe puc jo donar? 
Ton cor, sí, que podria 
confiar de mon amor; 
ell fins aquí es gloria 
de no ser-te traïdor.

TIRSIS: 
Les injúries, les ànsies 
que pas per amar-vos, 
les vostres inconstàncies, 
tot parla contra vós.

FILIS: 
El color de ma cara, 
ma pena, mon dolor, 
tot mostra, tot declara 
el meu constant amor.

TIRSIS: 
Si les vostres promeses, 
ingrata, no heu mudat 
¿com és que les fineses 
per mi s'han acabat?

FILIS: 
Si encara persevera 
la flama de ton pit, 
¿per què d'esta manera 
me poses en oblit?

TIRSIS: 
Així vós ma fermesa 
ingrata, heu de negar?

FILIS: 
Quan jo he vist ta vilesa, 
la podré jo dubtar?

TIRSIS: 
Lo que ma llengua jura 
¿com no vos persuadeix?

FILIS: 
Ella és una perjura, 
Filis ja la coneix.

TIRSIS: 
Però les mies ànsies? 
Mes penes? Mos turments?

FILIS: 
Cruel, i tes inconstàncies? 
I tos enganys patents?

TIRSIS: 
Tot són ficcions mies 
per vostro amor provar.

FILIS: 
Ah, cruel! Així voldries 
a Filis enganyar?

TIRSIS:  
Puix vos veig tan irada 
contra de mon amor, 
pensant que vos he deixada 
quan sempre vos ador, 
de que mon cor vos ama, 
rebeu l'últim senyal: 
ell provarà ma flama, 
però em serà fatal. 
Sí, cruel, sí. Ma constància 
res no ha pogut mudar: 
ni la vostra inconstància, 
ni el veure'm menysprear. 
Sempre viu, sempre dura, 
sempre continuarà: 
ma llengua ho assegura 
ma mort ho mostrarà.

     (Aquí Tirsis se vol matar)

FILIS (impedint a Tirsis): 
Ah, céssia ta porfia, 
Tirsis, què és lo que fas? 
Si no vols la mort mia, 
detén, detén ton braç! 
En alegria muda 
ta pena, ton dolor! 
Jo me confés vençuda 
de ton constant amor. 
Encara que adorada 
me vègia d'altre amant, 
de tu vull ser amada, 
a tu vull ser constant. 
Sí, sí, des d'aquest dia 
més i més t'amaré, 
tu serà ma alegria 
jo la teua seré.